L’entrenador ajudant

La figura de l’entrenador ajudant, per fi, almenys en l’àmbit dels professionals, comença a estar valorada. No fa masses anys jo em fotia les mans al cap veient com primers entrenadors de prestigi -cobrant al nivell del seu talent- no feien ni un gest perquè com a mínim el seu ajudant cotitzes a la Seguretat Social. Fixeu-vos que no he dit que cobrés dignament per poder viure -considerava insultant pel nostre gremi les quantitats que rebien-, però almenys que regularitzessin la seva entrada al món laboral.

Evidentment que cal diferenciar pel que fa a costos i legalitats documentals entre el bàsquet de clubs professionals, clubs amateurs o clubs de formació. I per què parlo de clubs i no d’entrenadors? Molt senzill, agradi o no, no té la mateixa responsabilitat ni pressió en l’evolució del jugador un entrenador d’un cadet d’un club de Lliga EBA que el de la mateixa categoria de formació d’un club ACB.

I aniré més enllà, la mala distribució dels pressupostos dels clubs ACB s’ha carregat la figura de “l’entrenador mestre” d’aquests clubs. Formadors sense ambició d’entrenar sèniors, claus en l’evolució dels jugadors en els petits-grans detalls de la tècnica i tàctica individual, que prioritzaven la formació, que relativitzaven les victòries i les derrotes perquè sabien que en aquell moment no era l’objectiu, perquè tenien clar que l’objectiu no era a curt termini, era a llarg, era formar jugadors per arribar al primer equip. L’exemple més clar seria el Miquel Nolis a la Penya. Ens cal recuperar aquesta figura i ens cal una partida en el pressupost de l’entrenador de formació que pugui viure del bàsquet. Això també vol dir que ens cal directius que sàpiguen de bàsquet i que prenguin decisions en relació al llarg termini dels seus clubs.

Abans de tornar al tema del títol de l’article i parlar de possibles perfils d’entrenadors ajudants, deixeu-me fer un últim apunt, per parlar de qui els escull i perquè.

En els clubs professionals

Escull el primer entrenador:
1. Perquè te molta personalitat, coneix el mercat i les necessitats i no vol que ningú decideixi per ell.
2. Perquè la seva agència vol col·locar-ne un.
3. Perquè té poca personalitat i vol un perfil baix que no li faci el llit.

Escull el club:
1. Volen saber què passa al vestidor.
2. Dubten del primer i volen un ajudant amb capacitat, un entrenador a promocionar.
3. Posicionament, deixar clar qui mana.

En els clubs amateurs

Escull el primer entrenador:
1. Si té personalitat farà força per tenir algú de talent amb qui se senti còmode.
2. Intentarà que sigui un lloc amb retribució econòmica.
3. Escollirà algú que complimenti i millori les seves prestacions, algú amb qui puguin generar debat.
4. Si té poca personalitat agafarà l’amic de sempre.

Escull el club:
1. En el sènior algú de la casa que cobri poc o res, molts cops familiar o de molta confiança de la directiva.
2. En formació, ni els importa si hi ha ajudant i molts cops no són retribuïts.

Podeu estar més o menys d’acord en les casuístiques relacionades i possiblement en podríem enumerar-ne unes quantes més però si llegim entre línies, el que dic és que actualment quan més amunt anem, més valor se li dona al càrrec d’entrenador ajudant. I aquest fet, al meu entendre, deixa veure una falta de previsió en els directius, federacions i associacions del món del bàsquet, a l’hora de la formació.

M’explico. Els entrenadors ajudants són autodidactes, ningú els ha format per ocupar aquesta valuosa posició, no existeix el títol d’entrenador ajudant i aquest fet, sense voler-ho, desmereix el lloc. No tots servim per ser ajudants, com no tothom serveix per ser primer. S’hauria de posar en valor aquest perfil.

Al igual que fa 20 anys un cap de producció no se li valorava estar familiaritzat amb el món digital i les noves tecnologies, avui si no està avesat en tots aquests aspectes no podrà trobar feina. A l’entrenador ajudant li passarà el mateix, sigui indiferent la categoria, el nivell i el club on estigui. Organitzat, discret i treballador són tres característiques que també em semblen molt valuoses i m’atreviria a dir que gairebé indispensables.

Fer esforços en potenciar el perfil i la figura de l’entrenador ajudant, no treu de que aquest espai no pugui ocupar-lo (preferiblement en espais no massa llargs) professionals amb clar perfil de primer entrenador, però que el club o l’agència de torn, decideix que per la seva progressió és adient fer costat i d’esponja d’un primer talentós.

Per valorar la professionalitat d’un bon Director Esportiu o General Manager, jo em fixo molt, entre altres coses, en quins perfils d’entrenador han escollit per conformar l’staff. I he de dir que, desgraciadament, són masses els que centren tota l’estratègia en fitxar al primer entrenador.

I tu, què en penses?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas