Albert Ventura, sempre al meu equip

En tots els anys que he estat de Director Tècnic i/o d’entrenador mai he pogut confeccionar la plantilla que desitjava, mai he pogut fitxar tots els jugadors que volia, mai he entrenat el jugador perfecte.

La primera conclusió era que no estava en clubs top, però quan he tingut la sort de parlar amb entrenadors d’aquests clubs, ells també tenien aquesta mena de sentiment. La segona conclusió és que de la mateixa manera que no existeixen els pares perfectes, ni els germans perfectes, ni la parella perfecte, tampoc existeix el jugador perfecte.

Assumint que cercar la perfecció és un exercici inacabable, cal ser mentalment fort, tirar de coneixements i d’experiència per assolir un equilibri en l’estructura de la plantilla que cobreixi o prioritzi les parts del joc que per tu siguin vitals. En un article anterior us parlava de les quatre qualitats bàsiques que, per a mi, ha de mostrar un jugador de bàsquet:

1. Que entengui el joc
2. Bona i ràpida lectura del que està passant
3. Que prengui decisions des de la generositat, les millors per l’equip
4. Bon ús del bot i la passada

En aquell escrit (el teniu en aquest enllaç) em centrava en aspectes tècnics i tàctics del jugador de bàsquet. Avui que parlem d’escollir un grup de persones per “construir un equip” (un grup de jugadors de qualitat no sempre assoleix convertir-se en un “equip”) tindria present, també, altres aspectes:

1. Que sigui “bona gent”
2. Que generi pinya dins i fora del vestuari
3. Que s’identifiqui amb el projecte del club i amb els objectius marcats
4. Amb ambició i il·lusió de guanyar
5. Amb capacitat de sacrifici, generós amb l’esforç i mentalitat al darrera

Analitzant alguns dels jugadors que els mitjans de comunicació qualifiquen com “importants” a la lliga ACB o a les lligues europees, arribo a la conclusió que el jugador de moda no compleix els meus paràmetres, és a dir, no estic en la línia del bàsquet modern on decideixen que la clau és fitxar jugadors molt efectius en el 1c1 i amb gran capacitat d’anotar.

En molts casos no es prioritza que tingui un gran coneixement del joc, ni és imprescindible que sigui un bon passador, ni que defensivament estigui al nivell… L’exigència és que anoti, a ells se’ls hi perdona que no seleccionin, és igual si tiren mals tirs, el seu rol és anotar -prioritzem l’objectiu al com arribar-hi. Gairebé podríem dir que gaudeixen d’un règim disciplinari tàctic diferent a la resta. Aleshores, no s’espera que compleixi en els aspectes més emocionals i d’implicació.

En aquest context, no ens ha de sorprendre la devaluació d’alguns jugadors que destaquen pel seu esperit, per la seva capacitat de sacrifici que contagia als companys, que coneix molt bé el joc, jugadors amb un TALENT brutal al darrera i que fan equip. Jo, a lliga EBA i a Copa Catalunya, vaig gaudir molt amb l’Alex Medio. Sempre voldria com a mínim un Alex al meu equip.

Precisament aquest perfil de jugador és el que cal mimar perquè són esponges, són aplicats i sempre estan disposats a assumir les tasques que calguin per ajudar a l’equip. En canvi si s’entén que no es compte amb ells i noten que ni l’staff, ni els mitjans de comunicació, ni els aficionats valoren la seva feina, a les poques oportunitats que se’ls hi dona de joc, deixen de fer les coses que feien bé per por a l’error, al canvi, als xiulets, a la crítica.

Fen una ullada als nou punts relacionats a dalt, un dels jugadors que compleix aquestes qualitats a la lliga ACB, sens dubte, és l’Albert Ventura. Aquesta temporada l’Albert està tenint molt poca participació -de fet els darrers partits no ha jugat res- i em costa d’entendre. Suposo que en Carles Duran tindrà els seus arguments o en el cas que sigui estratègia de club, des de la distància, em sembla una estratègia poc encertada.

Si jo tingués la responsabilitat tècnica en un club ACB sempre tindria un Albert Ventura al meu equip, i amb un rol important. Si repasseu la historia dels equips campions, tots tenen com a mínim un jugador amb aquest perfil que et dona moltes més coses del que diuen les estadístiques. No són jugadors perfectes, però és que el jugador perfecte no existeix.

I tu, què en penses?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas