«Representants» de jugadores i jugadors

En el món de l’esport, sigui amateur o professional, l’actor principal és el practicant o practicants de la variant escollida, tant si es tracta d’una modalitat individual com d’una d’equip. Però hi ha d’altres protagonistes: entrenadors, preparadors físics, fisioterapeutes, metges, delegats, directors tècnics, directius, federacions, àrbitres, mitjans de comunicació i representants. En l’àmbit professional, podríem introduir alguns altres especialistes, com ara els nutricionistes. La presència o absència de cadascun d’ells és variable, especialment en l’esport amateur.

Coincidirem tots amb l’afirmació de que el grup que més crítiques a la seva feina s’ha endut en l’entorn del bàsquet han estat els àrbitres (molts cops injustament, un altre dia en parlaré), però just al darrera anirien els, pel meu entendre mal autoanomenats, “representants” de jugadors i jugadores.

En el món de l’empresa vinculem la figura del representant a la venda. La seva tasca va lligada a assolir uns objectius de venda ja siguin trimestrals, mensuals o anuals, perquè la companyia obtingui beneficis. Guardant les distàncies i fent un paral·lelisme, en el cas de les agències que porten jugadors i jugadores, la percepció és que centren els esforços en assolir bons contractes per obtenir guanys, en molts casos sense tenir present altres condicionants que són vitals pel desenvolupament i futur de l’esportista.

Tampoc ajuda a millorar la seva imatge el fet de que alguns “representin” entrenadors, i que en el club que fitxi aquell coach curiosament hi hagi varis jugadors d’aquella agència. Encara menys que el director tècnic d’un club, sorprenentment, decideixi fitxar un superclasse i a un altre jugador -que no coneix ningú- per ocupar el lloc destinat a un jugador de la casa. Amb el temps tothom se n’adona que era un pack que “venia” de l’empresa de representació.

Si a més li afegeixes que hi ha jugadors que et diuen que només parlen amb el seu representant tres o quatre cops en tota la temporada, que li confessa que no veu tots els seus partits i en conseqüència no s‘implica en l’evolució/progressió del seu joc, i que coneix poc de la seva vida, arribes a la conclusió que hi ha una part d’aquest sector que, al meu entendre, no fa del tot bé la seva feina.

Com que considero a les agències de representació peces importants pel correcte creixement dels esportistes, passo a relacionar en una llista i per prioritats el que per a mi hauria de ser el seu funcionament:

1. Relació de confiança, contacte setmanal
2. Propostes i seguiment d’estudis acadèmics i altres formacions
3. Definir objectius esportius a curt, mig i llarg termini
4. Seguiment d’assoliment d’objectius tècnics acompanyat d’imatges
5. Facilitar equip mèdic de confiança (prevenció de lesions, nutricionista, psicòleg…)
6. Treball de postemporada personalitzat
7. Assessoria fiscal i empresarial (possibles inversions)
8. Cerca d’sponsors o patrocinis adients
9. Gestionar o assessorar a les XXSS de l’esportista
10. Impulsar la planificació del futur personal un cop acabada la carrera esportiva
11. Negociació de contractes

Algú dirà que col·loco en darrer lloc el punt més important i la meva resposta és la que deia als jugadors quan feia d’entrenador: l’objectiu no és guanyar la lliga o l’ascens de categoria, això és la conseqüència, l’objectiu ha de ser fer un bon treball durant la temporada i el premi ja arribarà. Si feu un bon treball d’equip, esportista i assessor, tindreu èxit i signareu bons contractes.

Com a conclusió a aquesta reflexió i anàlisi del que són i el que al meu entendre haurien de ser les agències de representació pel que fa al seu funcionament i objectius, considero que haurien de ser i anomenar-se agències d’assessorament o d’acompanyament. Seria tota una declaració de principis i, de fer-se realitat, un canvi a positiu pel present i el futur dels jugadors-persona.

I vosaltres, què en penseu?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas