El bàsquet contra les violències masclistes i el masclisme
El 25 de novembre la FCBQ es va adherir al manifest del món de l’esport per a l’eliminació de la
violència envers les dones: per un #EsportSegur, amb respecte, dignitat, igualtat, llibertat i joc net. Per una societat més lliure i per l’erradicació de les violències masclistes!
És a dir, amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, la nostra federació es suma a aquesta lluita perquè la violència masclista és fruit d’una dinàmica estructural patriarcal de la que el bàsquet no se n’escapa.
Desgraciadament, la violència contra les dones i les nenes és la violació dels drets humans més extensa a tot el món. Es manifesta de diverses maneres: física, sexual, psicològica, econòmica i que afecta dones de totes les generacions i de tots els indrets, comunitats, religions, escala social i nivell cultural. Sí, potser amb major o menor grau, però sigui quin sigui, del tot inacceptable i indecent.
La realitat és que la majoria de gent de la meva generació hem crescut en una societat masclista i vam seguir acceptant com a normals, actuacions, bromes, comentaris i situacions que ara ens escandalitzen o haurien de fer-ho. De fet, quan t’has adonat que ja no estàs en aquesta sintonia cavernícola -o si més no, creus estar-ne allunyat- i ets testimoni de qualsevol tipus d’agressió masclista, sents vergonya aliena pels del teu gènere.
Conscients d’aquesta herència, molts de nosaltres hem esborrat aquestes actituds del nostre dia a dia o ens esforcem a fer-ho. Però no n’hi ha prou. És més, tinc la sensació que un minoritari masclisme, el més ranci, sexista, misogin i violent, campa com mai esperonat per les ments retrògrades d’un populisme jurídic i polític que encara avui pretén el sotmetiment de la dona a l’home.
Dia sí dia també, som testimonis de la violència que s’exerceix sobre les dones pel sol fet de ser-ho. I no parlo només de les més execrables i mediàticament visibles violacions, assassinats o pallisses, parlo de la violència silenciosa, de la violència de portes en dins, de la violència “quotidiana” que pateixen milers i milers de dones cada dia. Serveixi com a exemple la noticia que he llegit aquesta mateixa setmana on s’informava d’unes noies que van marxar del pavelló entre plors i pors pels comentaris i actituds d’adolescents presents a les graderies. Adolescents!
Quan una part del jovent manté aquestes actituds vol dir que alguna cosa no s’ha fet bé en el passat i avui seguim sense fer-la bé.
Us poso un altre exemple del nostre esport que m’avergonyeix com a home i amant del bàsquet. Com a consumidor de retransmissions televisives d’Eurolliga, Eurocup i ACB, haig de dir que sento vergonya de les imatges i els comentaris que veig i escolto en cada partit referits a les dones més guapes i amb l’escot més generós amb les que el realitzador de torn s’hi recrea.
A l’esport, les mostres de masclisme són infinites. Fixem-nos en el paper de les dones en el ciclisme o la Fórmula 1, on elles -quan no són les qui competeixen- apareixen com ornaments decoratius i, ja de pas, serveixen per engrandir el poder del mascle de torn. Per cert, quantes retransmissions de ciclisme, F1, GP o d’altres esports amb protagonistes femenines es retransmeten per TV o ocupen espais als mitjans de comunicació?
Afortunadament, veiem gestos i canvis significatius en el món de l’esport. Tot i que el més gran no ha estat un altre que el demostrat per les pròpies dones lluitant per la igualtat en els terrenys de joc. L’exemple més plausible és el primer equip del FCB Femení, que a dia d’avui és el segon equip de Catalunya amb més poder de convocatòria als seus partits a casa, desprès del primer equip masculí.
Per sort i més enllà del canvi que hem fet molts homes i que seguiran fent molts d’altres, avui les dones es reivindiquen i defensen soles, no ens necessiten per res en cap àmbit. De fet mai ens han necessitat, o només en la mateixa mesura que nosaltres les hem necessitat a elles.
I vosaltres, què en penseu?
Salut i bàsquet.
Xavi Bassas
