El calendari del jugador professional

Una gran part de gent que fem bàsquet fa molt de temps que ens posem les mans al cap. Molts jugadors, entrenadors, preparadors físics i metges, entre d’altres, veiem com un sense sentit l’acumulació de partits durant la temporada.

Per altra banda, les organitzacions, inclosos els clubs i estaments, que per assolir cota de poder i per interessos econòmics, és a dir, per fer quadrar els seus balanços e intentar tenir el compte de resultats positiu, estan convençuts que s’han de jugar el màxim de partits possibles.

Permeteu-me abans de continuar fer una reflexió en forma de comparativa, com sempre faig, entre el món de l’empresa i el món del bàsquet: les companyies, siguin pimes, grans empreses locals o multinacionals, i encara que certament unes més que d’altres, tenen el convenciment que tenir el personal motivat i en les millors condicions mentals i físiques, és essencial per tenir èxit en els seus objectius.

Hi ha un discurs, al meu entendre molt carca, que argumenta que com que els jugadors professionals guanyen molts diners i són uns privilegiats, han “d’acceptar, aguantar i assumir” aquests carregadíssims calendaris.

Em consta que assumeixen i accepten aquests calendaris, però el que crec que veritablement ens hem de plantejar i preguntar-nos és si això va a favor o en detriment de l’espectacle. Jo tinc clar que va en detriment, i us exposaré els motius:

1. Menys temps per entrenar, més dificultats per evolucionar.
2. Més partits, més anar amunt i avall, menys recuperació, més lesions.
3. Més viatges, menys conciliació familiar.
4. Més acumulació de partits seguits, menys temps per preparar-los.
5. Més pressió, menys capacitat de mantenir l’automotivació.

Podríem seguir fent llista però millor posar-vos un exemple clar. La segona quinzena de desembre, del dia 17 al dia 30, hi ha jornades d’Eurolliga, Eurocup i Champions League, i lliga ACB amb l’excepció dels dies 24, 25 i 26. I per acabar d’arrodonir-ho, la jornada 14 entre els dies 2, 3 i 4 de gener… Això no hi ha per on agafar-ho.

Degut a aquest calendari la majoria de jugadors, ja siguin nacionals o estrangers, no podran anar a casa a celebrar els nadals i retrobar-se amb la família i els amics. Personalment crec que a molts jugadors això els afectarà emocionalment i que el seu rendiment baixarà.

Sé que hi ha entrenadors, directors esportius i algun president que creuen que no és bo que els jugadors viatgin aquests dies a casa seva… Em semblen plantejaments d’altres èpoques on els factors emocionals no es tenien per res en compte i la intel·ligència emocional no anava més enllà d’un llibre de moda.

Ja entenc que les retransmissions són vitals per intentar quadrar els números, i que l’esport quan es converteix en professional és un negoci. Però ha arribat el moment de replantejar si la quantitat et permet mantenir la qualitat. Perquè quan un producte perd qualitat deixa de ser atractiu i si deixa de ser atractiu, es deixa de consumir.

Resumint, caldrà que els que prenen les decisions del nostre esport es plantegin si és coherent que jugadors i entrenadors hagin de pagar la falta d’entesa entre federacions i diverses organitzacions, perquè quan veus bons entrenadors amb bons jugadors i bons equips jugant sense “xispa”, amb poc encert i amb poca ànsia… Poder és que jugar les “finestres” amb la selecció, jugar la competició europea de torn i el partit de l’ACB sense dies de descans, no ha estat una brillant idea.

I vosaltres, què en penseu?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas