La fragilitat de l’entrenador
A falta de 7 jornades per finalitzar la lliga regular de l’ACB, els entrenadors Álex Mumbrú i Carles Durán han estat acomiadats dels seus respectius clubs.
En l’àmbit laboral de les empreses, ja siguin petites, mitjanes o grans, aquests acomiadaments els anomenem “improcedents” perquè tot i que no conec les condicions dels contractes de l’Álex i el Carles, segur que en el seus contractes no consta que el “no assoliment d’objectius” sigui motiu d’acomiadament.
Els que han rebut formació per part meva, tant en el món del bàsquet com en l’àmbit empresarial (sempre he trobat moltes similituds entre els directors esportius, els entrenadors i els directius de les companyies) m’han sentit parlar del concepte “mal ús del poder”, com a punt vital per desenvolupar-se positivament com a professionals.
Habitualment, fer un bon ús del poder comporta guanyar-se el respecte del teu CEO o President, i dels teus entrenadors, jugadors, col·laboradors i treballadors.
Fer un bon ús del poder és treballar amb ells, fer-ho en equip com un més, és ajudar-los i respectar-los, sortir a defendre’ls quan calgui, assumir responsabilitats conjuntament, i respectar el seus contractes fins que finalitzin els projectes.
Tots els models de negoci són respectables i tothom pot fer amb els seus diners el que cregui més convenient, però en el món del bàsquet hi ha prou constància que els clubs amb propietaris que prenen decisions esportives acostumen a tenir poc èxit. Tampoc funciona, a llarg termini, quan els directors esportius no són capaços de defensar els seus entrenadors davant de CEOS, Presidents o Consells d’Administració, mitjans de comunicació, socis o aficionats.
Conclusió: és indiferent si ets un entrenador amb molta experiència, amb molt talent, amb títols assolits, que siguis format a la casa, que tinguis o no responsabilitat alhora de configurar l’equip, que hagis escollit el “teu staff” tu, o te l’hagin fet, si ets tècnicament o tàcticament molt bo, si ets impecable en la gestió del grup…. Al cap i a la fi, tot plegat no compta si no guanyes i el que t’ha fitxat, o els que t’han fitxat, no són d’una ètica i professionalitat impecables: et rescindiran el contracte per no tenir que assumir ells els seus errors.
La personalitat de l’entrenador pot ser molt forta, però segons de qui s’envolti, la seva posició és molt fràgil.
I tu, què en penses ?
Salut i bàsquet.
Xavi Bassas
