EL VERITABLE ÈXIT, MÉS ENLLÀ DE GUANYAR UNA COPA

Aquest mes de febrer, Pedro Martínez va ser guardonat a la gala de los “Premios Gigantes” amb el premi al millor Entrenador 2024.

Durant la gala, en Pedro, fidel a la seva filosofia, va dir: “Cuando me llamaron me hizo mucha ilusión porqué este tipo de galardones se los dan a entrenadores que ganan mucho, que son campeones. No es una crítica, me parece bien que sea así.”

Tot seguit, deia: “Muchas veces a mis jugadores me gusta decirles que no todo es ganar. Es muy importante el día a día, esforzarse, recuperarse de las derrotas… e intento aplicarme el cuento e intentar ser feliz y hacer el mejor trabajo posible en un club pequeño que intenta hacer las cosas bien hechas y trata de competir con los mejores”.

Jo escoltava l’àudio d’aquestes declaracions des del Martín Calpena, a la mitja part del RMB i UCM, i em va portar a pensar que, tot i les dificultats, el Murcia de Sito Alonso podria guanyar el partit, però en el cas de no fer-ho, per a mi el seu entrenador i els entrenadors que van acabar perdent els seus partits a quarts, també eren mereixedors d’un premi.

Perquè com deia en Pedro, i havia escoltat dir moltes vegades a l’Aito, “no tot és guanyar”. I per aquest motiu tots els entrenadors que han estat a la Copa han de sentir-se guanyadors, perquè només pel fet de ser-hi vol dir que han tingut èxit en la feina del seu dia a dia. Però si a més d’haver assolit aquest objectiu, han volgut i sabut incidir en la constant millora individual dels seus jugadors, és perquè se sentin guanyadors, guardonats i plenament satisfets i feliços.

I d’on ve tot això?

Al setembre del 2004 veient entrenaments a les pistes laterals de l’olímpic de Badalona, vaig tenir la grata sorpresa de veure un entrenador corregir amb un nivell de detalls, la tècnica individual, que fins aleshores, només havia vist fer-ho a gent com Miquel Nolis o Pepe Laso. Evidentment em va faltar temps per preguntar-li al director esportiu del CJB on l’havien trobat i felicitar-lo, perquè em semblava un gran fitxatge, un entrenador diferencial. Aquell noi era en Sito Alonso.

Tres o quatre anys després, mentre veia un entrenament de l’equip del meu fill Ferran, aquest cop a la pista central de l’Olímpic, Jordi Cairó em va preguntar què em semblava un nano que havien portat de Montenegro. La meva resposta va ser que era el jugador jove amb més talent que havia vist mai, amb bones mans, es movia amb força agilitat per lo gran que era, la deixava a terra per jugar de cara amb certa facilitat, i entenia i veia el joc amb una facilitat que sorprenia. Aquell nano es deia Marko Todorovic.

Al desembre, quan vaig saber que l’estimat Marko havia fitxat pel Múrcia, vaig enviar un WhatsApp al Sito per felicitar-lo tot i que a mi em generava dubtes l’estat físic en el que podia arribar el Montenegrí. En Sito em va contestar, amb la seva gran capacitat analítica, que en forces aspectes tenia similituds amb el Simon Birgander, i que amb el treball adient tornaria a ser el jugador que nosaltres teníem al cap.

A la jornada 22, el senyor Todorovic va fer 39 de valoració, i MVP del mes de febrer. L’èxit, més enllà de guanyar una copa.

I tu què en penses ?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas