L’Ètica o l’estètica, formar o guanyar…

Sempre m’ha molestat força la gent que se sent còmode en els extrems, ja sigui en el món de l’esport, de la política o de la religió, tant si venen vestits amb l’agressivitat del que es creu amb el poder de la veritat absoluta, com si van disfressats de “puretes” condescendents.

No m’interessa saber si ets de dretes o d’esquerres, liberal o demòcrata, o si ets cristià, jueu, hinduista, musulmà, agnòstic o ateu… ni si et vesteixes de Zara o de Louis Vuitton, ni si el teu objectiu és formar o guanyar. El que veritablement necessito saber és que ets “coherent” i que has raonat el que fas quan ho portes a terme, i si també ets “coherent” a l’analitzar-ho quan ets espectador, observador, competidor, conegut o amic del protagonista o protagonistes.

Darrerament he tingut forces xerrades amb amics i coneguts del món del bàsquet i m’he sentit incòmode perquè molts d’ells han radicalitzat el seu discurs en contra la tasca que estan fent el Barça i el Madrid en categories de formació. Bàsicament, us diria, que ho centren en dos aspectes. Per un costat, la incorporació de jugadors africans. Per l’altre, fer ús de la defensa en zona als campionats o en els partits puntuals que els hi faci guanyar un títol.

És simpàtic i agradable estar a la Copa del Rey i que el 80% del pavelló cridi “BALONCESTO” en clara al·lusió als dos clubs de futbol, i és normal que tots trobem injust la diferència de pressupost d’aquests dos clubs amb la resta, com també és maco i necessari pel nostre esport la rivalitat que es genera entre les aficions. Però una cosa és l’actitud del públic i l’aficionat en general, que pot radicalitzar el seu discurs (que no l’actuació) i l’altre la que hem de tenir entrenadors, directors esportius i d’altres que estiguin en les estructures dels clubs, siguin amateurs o professionals.
És lògic que els clubs amb pressupostos més alts tinguin més opcions de tenir jugadors africans o de qualsevol altre zona geogràfica, i que això també generi enveges. Però per experiència pròpia us haig de dir que anar a l’Àfrica a veure jugadors està a l’abast de tothom i un cop superes els primers entrebancs, portar-los també. Poder els que critiquen tant als clubs que ho fan, són els que els hi costa molt sortir de la seva zona de confort i seguir fent “el que han fet tota la vida”. Cal no oblidar i tenir molt present que aquests nanos viuen en la misèria, i que només per les finestres de les possibilitats que se li obren, ja val la pena intentar-ho.

L’altre punt que irrita als “puretes” del nostre esport (jo ho havia estat també) és la utilització de les defenses en zona en l’etapa de formació. En aquest aspecte m’agradaria que ens féssim unes reflexions abans de criticar als nostres companys d’aquests clubs o d’altres:

• Si durant la temporada no en fan ús de la zona, vol dir que no hi dediquen temps d’entrenaments. Aleshores fer zona en un partit puntual no altera la formació dels integrants d’aquesta plantilla.
• Si l’objectiu de les categories de formació és preparar els jugadors per arribar a sèniors amb el màxim d’eines possibles, quin sentit te evitar la defensa zonal?

Parlar de la zona com una eina perniciosa i perjudicial per a la formació requereix molt més que opinió. Requereix un estudi longitudinal que no s’ha donat aquí a Europa, però que a Estats Units sí que s’ha donat i trobem programes com Baylor o Syracuse que no només són exitosos sinó que de cap de les maneres treuen jugadors NO FORMATS.
Per mi aquest és també una cosa a plantejar-se, quines sentències ens porten a polaritzar les nostres creences. Crec que agafar-se a una creença com si fos una certesa condueix forçosament a opinions extremes, que són de les que ens cal defugir.

Resumint, si entrenes a un dels clubs grans i posen a la teva disposició jugadors africans o de qualsevol espai geogràfic, i et diuen que has de guanyar campionats, que faràs ? Doncs la resposta és clara, en els partits claus, tens la obligació de fer jugar a qui t’ajudi a guanyar, i si has de treballar tàcticament, és el moment de la temporada per fer-ho. I no per aquest motiu deixen de ser coherents i respectuosos amb l’ètica esportiva. Al menys, no seré jo qui els critiqui.

I tu què en penses ?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas