El salt de júnior a sènior

Els darrers anys, parlant amb altres entrenadors de diferents nivells de sènior, coincidim que els jugadors arriben amb moltes mancances tant de joc (poca comprensió), com físiques i d’hàbits (estiraments, alimentació i descans).

Hi ha una part de la qual, en un percentatge molt important, depèn del jugador i del seu entorn. Una altre, on la responsabilitat recau en les prioritats dels clubs o organitzacions esportives, en decidir invertir en formadors i formacions. Finalment una tercera, que és a la que avui em vull centrar, que són els estaments que han de crear les estructures més adients pel creixement dels joves jugadors i jugadores practicants del nostre esport.

Com sempre, faré una llista de possibles opcions, que tot i que evidentment no ens assegura que els jugadors arribin sense les mancances esmentades, sí que els hi donaríem més temps per treballar-les:

1. Allargar la categoria de júnior un o dos anys més als dos actuals
2. Fer tres anys de cadet i tres de júnior versus els 2+2 actuals
3. A més d’aquestes dues opcions, afegiria poder tenir una o dues fitxes un any més perquè poguessin estar com a sèniors amb fitxa júnior.

Aquests tres punts no suposen cap canvi estructural, no requereix ni inversió, ni temps invertit en organització, i a més, les dues primeres opcions donen més temps d’aprenentatge i formació a tots els practicants del que ho fan ara.
El punt 3 ajudaria a no descartar jugadors que creus que has de descartar o cedir perquè li falten coses, perquè si comença a entrar en dinàmica d’entrenaments amb sènior i compartir competició amb júniors i sèniors, segurament li facilitarem l’adaptació. Podem veure-hi un problema a que hi hagi en una mateixa competició quatre anys de diferència, o podem veure-hi una oportunitat.

Per reforçar aquesta línia de propostes seria bo que la Liga Endesa, així com incorpora places d’extracomunitaris, fes el mateix amb un o dos júniors, i que d’alguna manera trobés la fórmula per premiar econòmicament als clubs formadors dels jugadors que s’acabin consolidant.

Un país poc valent

Podem fer una altra “llisteta” amb opcions poder més atractives i motivadores pels jugadors, però que difícilment en un país poc valent a l’hora de crear projectes de gran envergadura, i a més a més “futbolero”, les possibilitats de que es porti a terme serien mínimes:

• Lliga universitària a l’estil NCAA
• Lliga de filials ACB jugant júniors

Al voltant de la Lliga Universitària em consta que hi ha gent que hi està treballant, i tant de bo se’n surtin, però crec que paral·lelament podríem avançar en els punts anteriors.

I vosaltres, què en penseu?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas