“Defenses alternatives ” i “cap”
Reconec que feia temps que no estava tan enganxat a uns playoff com els de la Liga Endesa 2023- 2024. Trobo que estan sent d’una riquesa tàctica i d’una intensitat, que amb mi, estan tenint un efecte adictiu. No me n’he perdut ni un partit.
Mai he amagat la meva debilitat e identificació amb la filosofia i la metodologia de treball dels equips de Pedro Martínez, ni de la circulació de bola obrint el camp fins a les cantonades, el treball del p&r dels equips de Txus Vidorreta o de l’admiració pel talent i la mentalitat dels jugadors de Chus Mateo, però aquest cop em vull centrar en el que ens estan fent gaudir el Sito Alonso i l’Ibon Navarro.
En el moment que escric aquestes línies la sèrie està Unicaja 2 – UCAM Murcia 2, i sigui quin sigui el resultat final, la feina dels dos entrenadors (i el seu staff) ha estat brillant.
Pels espectadors ha estat una llàstima no poder gaudir del joc de Simon Birgander i Marko Todorovic, però això ha tingut una part positiva: ha obligat a Sito a fer de David per guanyar a Goliat. Ha hagut de reinventar el seu equip, i per ajudar als seus jugadors, els hi ha donat eines tàctiques -especialment en defensa- per desorientar, fer parar i matar el ritme d’un dels equips, junt amb Manresa, que millor havia corregut a tota la pista durant la lliga regular.
Per poder realitzar amb èxit defenses zonals d’ajust (com ha estat el cas) i a més, fer-ho intercanviant amb defensa individual, amb variants tàctiques segons quins moments de partit, primer has d’haver treballat durant la temporada la tècnica i la tàctica individual amb tots els jugadors, i has de tenir interiors llestos i bons comunicadors. He gaudit molt veient a Sleva corregint les posicions dels seus companys.
És evident que les dues primeres batalles a Màlaga les va guanyar UCAM, tant la tàctica com la mental. Em va encantar les declaracions del tècnic madrileny dient que guanyaria “qui tingues més ambició i ‘gana’ de seguir endavant”, i que els seus jugadors “no volien marxar de vacances”.
Al final del segon partit, Ibon Navarro també va deixar una altra perla: “el bàsquet ha evolucionat molt en alimentació, treball físic, scouting…. però al final el que val és el CAP”.
No sé si els hi va passar el vídeo de les declaracions del Sito per provocar-los, però el que està clar és que la mentalitat amb la que van afrontar el tercer i quart partit (especialment algun jugador que encara no havia aparegut) van fer que tots tornéssim a reconèixer el Unicaja que ens tenien acostumats durant la temporada, tirant i penetrant sense dubtes, és a dir, jugant amb convicció tant al davant com al darrera.
Tinc ganes de que siguin les 20:30h del proper dimecres per veure a qui li apareixen els primers dubtes, com els afronten i els resolen, quin paper tindran les VARIABLES DEFENSIVES i com afectarà al CAP dels seus protagonistes guanyar o perdre el ritme del partit.
En acabat el partit, uns seguiran per lluitar pel títol de lliga, mentre els altres marxaran de vacances. Però per a mi, tots dos hauran guanyat.
I tu, què en penses ?
Salut i bàsquet.
Xavi Bassas
