EL TALENT A LA FINAL DE LA COPA DEL REY A BADALONA

Que la final d’aquest any a la Copa del Rey a Badalona la juguessin CB CANARIAS i UNICAJA, a més de mostrar-nos la bona salut del nostre esport, ens confirma aquella màxima que molts sempre hem defensat, de que per assolir un equip guanyador no és imprescindible tenir jugadors “estrelles”, però si que és imprescindible tenir el màxim de jugadors talentosos que millor juguin en equip.

Tinc debilitat pels jugadors que posen el seu talent al servei de l’equip, fent bons als demés, i que són capaços d’empènyer a tot l’equip a superar els mals moments del partit.
Aquest aspecte dona tranquil·litat i confiança a la resta de jugadors, i a més fa millorar les relacions entre ells, aspecte determinant per augmentar el rendiment de l’equip.

Els dos equips que van arribar a la final tenen aquesta mena de jugadors a les seves plantilles.
Com sempre dic, i alguns m’ho discutiu en privat, no hi ha massa diferències entre el funcionament d’una industria i un club de bàsquet ACB. Si tens un model de negoci amb una estratègia clara i un equip de treball professional alineat amb els valors de la companyia, tens moltes possibilitats d’èxit.

Com explicava en l’anterior article, no conec massa UNICAJA, però m’han confirmat que en aquesta fase de la seva història tothom té els rols clars dins del club, i que en aquests moments el Director Esportiu, Juanma Rodríguez i l’Ibon Navarro tenen tota la responsabilitat de marcar les línies esportives a seguir sense ingerències, i això es nota en els resultats.

A qui sí he tingut la sort i el plaer de veure’ls treballar d’aprop és a Txus Vidorreta i l’Aniano Cabrera, Entrenador i Director Esportiu del CB CANARIAS. Per aquest motiu no em sorprenen els èxits dels darrers anys. Tenen clar on volen anar i com poden arribar-hi, i això es nota en la estratègia de club i en les estructures dels seus equips els darrers anys.

És a dir, la premissa necessària abans de confeccionar una plantilla d’èxit seria:
1. Directiva amb rols clars que no interfereixin en la part esportiva
2. Professionals potents en l’àrea econòmica
3. Departament de Màrqueting i Comunicació avesat en les xarxes socials
4. Director Esportiu i Entrenador amb responsabilitat esportiva total
5. Objectius i Estratègia compartida entre Directiva i Equip Tècnic

A mi personalment, sempre m’ha agradat molt l’estructura de les plantilles del CB CANARIAS i la manera d’entendre i obrir el joc i de com fan circular la bola. Del UNICAJA m’ha encantat el ritme que han estat capaços de generar en tots els partits de la Copa.

Reprenent i responent a la pregunta de l’enunciat, on jo considero que radica el talent de la final és:
• A la banqueta. Trobem dos entrenadors molt talentosos que han construït plantilles molt equilibrades i tàcticament molt treballades. Destacar que són els entrenadors que més deixen prendre decisions als seus directors de joc, i per a mi, això diu molt de la seva feina. No suporto la ”moda” dels entrenadors que manen el sistema a jugar cada atac.
• Bon equilibri en la posició de bases. M’agrada l’equilibri defensiu de Díaz i Fitipaldo, i l’ofensiu de Perry i Huertas. En el cas de CB CANARIAS, m’agrada la presència del Jaime podent compaginar la posició de 2 i d’1, un fet característic en els equips de Vidorreta. És vital per equips que fan molt d’ús del bloc directe, tenir bases i escoltes amb capacitat i bon percentatge d’encert en el tir d3.
• En la posició d’escolta. M’agrada que tots dos equips han fitxat jugadors amb molta capacitat de tir però amb diferents registres. Això els fa ser molt versàtils per treure-hi rendiment òptim segons quins interiors tinguin a pista. Alguns d’ells amb molta capacitat de deixar-la a terra per jugar 1c1, com Brizuela i Jaime, o inclús Salin, jugadors no massa físics però molt talentosos.
• En el 3, la capacitat de córrer per aprofitar i tirar des del blocs indirectes de Kalinoski m’ha meravellat. Tenir jugadors com Barreiro o Abromaitis que puguin jugar al 3 i al 4 és vital en el bàsquet actual i els dos equips els tenen i en fan un gran ús.
• A dins la pintura considero que tenen dos jugadors que han marcat diferències. Shermadini, amb la seva capacitat de posar blocs directes i fer els repics que calgui i continuar cap a cistella amb gran efectivitat. Thomas, amb una visió del joc i un talent per passar que els hi ha fet guanyar partits. Cal també valorar que UNICAJA va saber trobar solucions a la baixa d’un dels 5 més intimidadors, Lima.

En resum, una gran final gràcies a la suma de talents: talent a les banquetes, talent ofensiu, talent defensiu, talent arbitral.

I tu, què en penses?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas