Ús de les estadístiques

Com ja sabeu soc pare de jugadors de bàsquet i sempre que no m’ha coincidit amb els meus partits, he intentat anar a veure’ls jugar. Sempre intentava no seure a prop d’altres pares perquè a tots els grups hi ha mares i pares, sobre tot pares:

• “Hooligans” , que ho protesten tot…
• “Llibreteta”, que només anoten els punts del seu fill.
• “Entrenadors”, que no paren de donar indicacions…
• “Spielberg” que només graven quan el seu fill està a pista.

Aquesta temporada he anat a veure un partit de cadets i vaig comprovar que n’hi ha uns que han canviat la llibreteta pel mòbil. Primer pensava que estaven enganxats al WhatsApp, però després, pels comentaris entre ells, vaig adonar-me’n que seguien en directe les estadístiques que penja online la FCB.

Aquesta experiència em va fer pensar, quin ús en fan els pares d’aquestes estadístiques? I després em va portar a reflexionar, quin ús en fa el jugador i l’entrenador de formació? I això encara em va dur més lluny i fer-me les següents preguntes:

• Sabem on focalitzar o prioritzar l’atenció de l’estadística en categories de formació?
• Tenim clar que els objectius no han de ser com els dels equips d’alta competició?
• Els directors esportius donen indicacions de com interpretar les estadístiques? Formen en aquest aspecte als seus entrenadors? I als seus jugadors? I als seus pares?
• Les Federacions aconsellen o assessoren als clubs afiliats de com fer aquesta tasca d’informació i formació?

El primer que s’hauria d’explicar i insistir, és que els objectius d’un equip de formació són molt diferents als d’un equip sènior, i en conseqüència els indicadors de l’estadística en que ens hem de fixar no són els mateixos.

Tenir moltes dades sempre és positiu. Fer-ne un ús excessiu en categories de formació seria un error. Per exemple, podem treure’n profit del +/- en la formació d’un nen? La resposta és clara, no. En general el perill és caure en la temptació d’utilitzar dades d’equip com individuals.

De fet aniré un pas més enllà i us diré que per a mi l’estadística en categories de formació només té sentit si les fem servir per reforçar les imatges dels talls de vídeo, ja que als jugadors els hi és molt més senzill entendre que volem ajudar-los i corregir-los (ja sigui tècnica o tàctica individual) veient-se realitzant les accions.

Assumint que no és el mateix un mini que un júnior, intentaré relacionar quins valors de l’estadística podrien fer-ne ús, i on focalitzar-ne l’aprofitament:

• Valoració: No
• Punts: Com a quantitat no ens interessa, la qualitat i la selecció si
• Rebots: Ens ha d’ajudar per reforçar-ho, per donar-li importància
• Assistències: Clau per treballar la lectura del joc i potenciar la generositat
• Recuperacions: Junt amb el rebot, els 2 aspectes que ens han d’ajudar a l’esperit defensiu
• Taps: Ens ajuda a corregir posicions del cos i mans a jugadors grans
• +/-: No
• Minuts jugats: Ha de ser un reflex del premi al treball
• Tirs de 2: Analitzar si finalitzem amb la mà no dominant, selecció, detalls tècnics
• Tirs de 3: Veure des de quins llocs millors percentatges. Parades
• Tirs d’1: Mecànica de tir, ritual, gestió emocional
• Rebots def.: Detalls posició, actitud, valor de sumar per l’equip
• Rebots of.: Lectura del joc, joc de peus, actitud
• Faltes rebudes: Agressiu cap a cistella, jugadors valents en moments calents
• Faltes fetes: Corregir posició bàsica i fer un bon ús de les mans
• Mates: Pot servir per potenciar algun jugador amb poca autoestima
• Pèrdues: Més per corregir gest tècnic i intensitat que la quantitat

El resum seria que no té sentit avaluar un equip de formació pel seu OER, que són els paràmetres que fan servir els equips d’alta competició. No serveixen per formació, on per exemple s’haurà d’assumir que es perdin més pilotes, es fallin més tirs… Perquè la lògica ens diu que no hi ha tant de control i es juguen moltes més posicions.

Arribat aquí, val a dir que seria absurd no utilitzar una eina tant potent com l’estadística. El que cal és tenir clar que l’ús de l’estadística en l’alta competició ha d’ajudar a competir millor, mentre que en l’etapa de formació ha de servir per formar millor.

La meva proposta és que els entrenadors de formació utilitzin l’estadística per reforçar el discurs en la millora individual dels aspectes del joc que ells considerin, i que quedi plasmat després en imatges. Amb aquest triangle, entrenador–estadística-vídeo, no només facilitarem la millora del jugador, sinó que l’entrenador guanyarà credibilitat i el respecte dels seus jugadors.