Entrenar per competir

En altres articles heu vist que opino que no hi ha entrenadors bons o dolents, sinó que hi ha entrenadors que es centren i destaquen més en:

1. Tècnica i tàctica individual
2. Tàctica d’equip
3. Gestió emocional

Els primers són imprescindibles en categories de formació. Dediquen molt de temps a treballar en formats reduïts, 2c2, 3c3 i 4c4. Quan entrenen a sèniors els resultats de millora dels seus equips triguen més a fer-se evidents però quan arriben són molt sòlids perquè han assumit conceptes i els detalls per portar-los a terme; els jugadors d’aquests equips acaben “entenen el joc”.

Els segons ja comencen les pretemporades fent gran part dels entrenaments 5c5, enfocant tot el treball a l’objectiu tàctic: poca improvisació i tenint clar ofensivament a quins jugadors ha d’arribar la pilota per finalitzar. Teòricament a aquests equips els hi arriben abans les victòries i els seus entrenadors no són vàlids per categories de formació.

Els tercers, els que gestionen bé les emocions del seu grup, trobaran més facilitats per portar a terme les qualitats tècniques i tàctiques dels seus jugadors.

Aquells capaços de dominar els tres aspectes citats formen part del que jo denomino “el privilegiat grup d’entrenadors TOP”.

Suposo que tots tenim mecanismes per valorar si un entrenador forma part d’aquest grup TOP, si ens agrada, o no ens agrada. Jo em fixo en el següent:

• Que els jugadors el respectin pels coneixements que té del joc. N’hi ha prou veient com el miren, com l’escolten o com porten a terme les indicacions transmeses per ell.
• Que quan els jugadors i l’equip en general està encallat en un partit, ell els ajuda i dona detalls que desencallen el mal moment.
• Que els seus equip siguin fàcils de reconèixer, amb una manera d’entendre el joc clara, amb personalitat, amb detalls de treball irrenunciables.
• Que aconsegueixi ENTRENAR PER COMPETIR.

I en aquest darrer punt em vull centrar perquè sempre ha estat quelcom que m’ha fet reflexionar molt. Qui no ha sentit dites com “tal com entrenes jugues”, “si entrenes tou jugaràs tou”, “als entrenaments les fot tothom perquè no defensem”, “si no defensem als entrenaments els 1c1 als partits no en superarem cap”, i d’altres en la mateixa línia.
A qualsevol negoci els seus professionals van guanyant experiència en el seu dia a dia. El cuiner cuinant, el venedor venent, el comprador comprant… I sempre “en situacions reals de joc”, “competint” i “plantejant estratègies” cada dia per ser millors que la seva competència o per oferir quelcom que agradi més als seus clients.

Els professionals de l’esport són gairebé els únics (poder junt amb els militars i la gent de l’espectacle) que estan la majoria del seu temps laboral entrenant o assajant. No sé ni vull saber com es prepara un militar per anar a una guerra però sí que m’imagino a les actrius i els actors assajant, cuidant al màxim tots els detalls, repetint el text, cuidant i treballant la tonalitat i musicalitat de la seva veu, el gest i moltes altres variables que desconec, sempre amb la mateixa intensitat que el dia de l’estrena.

Per aquest motiu considero que és vital que els entrenadors que són bons en els tres punts a dalt mencionats, tinguin la capacitat de que els seus equips siguin treballadors durant les sessions d’entrenament. Per assolir-ho caldria:

• Capacitat de lideratge, amb missatge clar i ambiciós.
• Encertar amb els fitxatges, de perfil talentós, treballador i guanyador.
• Entrenaments atractius, competir entrenant sense obviar el treball diari de la tècnica i la tàctica individual, la tàctica en el 5c5 i la part emocional.

Entrenis a formació, a sèniors, sigui la categoria que sigui, el millor regal que li podeu fer als vostres jugadors o jugadores és que trobin plaer entrenant, perquè si competeixen entrenant, estaran entrenant per competir. Jo soc dels que penso que l’objectiu no ha de ser guanyar, l’objectiu ha de ser millorar cada dia. Perquè si millores cada dia acabaràs guanyant.

I tu, què en penses?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas