L’evolució del joc ha canviat el perfil dels bases, o el perfil dels bases actuals ha fet canviar l’evolució del joc?

La meva vida ve marcada per moltes coses, una d’elles és el fet de sempre fer-me una pregunta més. Molts cops aquesta pregunta es torna una pregunta trampa que no em dóna respostes clares, però que em serveix per reflexionar i aclarir conceptes.

Per respondre’m a la pregunta que plantejo en aquest article, primer necessito explicar-vos quines són les qualitats que aprecio en un base i ordenar-les de més a menys. Així tindré un perfil clar del que vull.
Per posar-vos en antecedents, jo vaig començar a tenir clar que volia jugar de base veient a Juan Antonio Corbalán. Vaig reafirmar aquell desig admirant a Magic Johnson. Dos jugadors molt diferents però alhora amb un comú denominador que sobresortia sobre la resta de les seves qualitats i també sobre les de la resta de jugadors de les seves respectives lligues: els dos tenien la capacitat de fer millors als seus companys.

Amb aquesta capacitat com a premissa, tinc clares quines són les meves prioritats a l’hora de cobrir la posició del base:
1. Que entengui el joc
2. Bona i ràpida lectura del que està passant
3. Que prengui decisions des de la generositat, les millors per l’equip
4. Bon ús del bot i passada
5. Percentatge alt de tir de llarga distància
6. Que tingui un bon físic (què hem d’entendre per un bon físic)

Si analitzo els 3 primers punts, és evident que estic demanant que mostri un perfil amb capacitat de ser “director de joc”, una extensió de l’entrenador a la pista.
El punt 4 expressa la capacitat del base de donar la passada a qui i on volem, perquè el company la rebi amb el timming adient i així guanyar aquelles dècimes que el faran tirar lliurat.
Finalment, el punt 5 es refereix a la seva capacitat d’anotar, que pugui jugar els blocs directes per desajustar defenses i llegir les avantatges dels seus companys, però també per finalitzar atacant la cistella o castigant les defenses amb tirs de llarga distància.

Un bon físic
El primer punt que crida l’atenció i que ara sembla estar en boca de tothom, és que el darrer punt sigui “el bon físic”. Fa molts anys, l’Aíto García Reneses, després d’innovar amb l’Andrés Jiménez fent-lo jugar al 3, va fer el mateix fitxant al Barça al José Antonio Montero per jugar a l’1. Al mateix temps, va implantar a les categories inferiors que no es fitxessin bases de menys d’1,90m. L’opció dels 3 alts va anar incorporant-la la majoria de clubs, la dels bases no.
Tot i que se’m reconeix en aquest món com un entrenador enamorat de la defensa, haig de reconèixer que mentre feia la llista de dalt pensava més en el joc globalment, amb més conceptes ofensius. Si em demanéssiu refer la llista pensant en defensa, no faria canvis en el punt 1 (que entengui el joc), però probablement el punt 2 (bona i ràpida lectura del que està passant) seria que tingues un bon físic.

L’evolució del joc ha canviat el perfil dels bases?
És evident que pels entrenadors o directors tècnics que volen jugar en els seus equips en defensa a canviar tot a tots els blocs sense haver de treballar variants tàctiques, és obligat que fitxin jugadors capaços, físicament, de defensar els talls amb contacte, d’aguantar els 1c1 d’esquena a cistella i amb capacitat de bloquejar el rebot. Aquest joc cada cop és més físic i els jugadors que juguin en el 1 hauran de fer un treball físic com van fer en el seu moment jugadors com Facundo Campazzo. Així, tot i no disposar d’una gran alçària, un jugador com Facu pot defensar des de l’agressivitat atacant la bola amb mans ràpides, bones cames i estructura per aguantar els contactes; i en els canvis dificultar que els grans s’acostin a la pintura. El poder evolucionar en aquests aspectes del joc, i sumat a les seves condicions innates (les 5 prioritats que jo crec necessàries), ha fet que Facu pogués jugar a Europa i a la NBA.

El perfil dels bases actuals ha fet canviar l’evolució del joc?
Sincerament, no ho crec. Com deia Juan Manuel Serrat: “contra gustos no hay disputas”. La realitat és que em costa trobar masses jugadors que compleixin les 5 qualitats que jo prioritzo en un base. Som els entrenadors que decidim si volem seguir una tendència i comencem buscant jugadors físics per després convertir-los en directors de joc. I aquesta dada em porta a la següent pregunta.

El base neix o creix?
En una època vaig tenir la gran sort de compartir moltes reunions amb un dels més grans formadors del bàsquet, el mestre Miquel Nolis (ell era el responsable tècnic de la Penya i jo del Sant Pep). Recordo que plantejàvem fer jugar a escortes i alers a l’1 com a experiència per entendre millor el joc, però amb consciència de que la seva posició natural i on podrien tenir èxit era al 2 o al 3.
Ara sembla que està de moda el que anomenem “combo”: fer jugar de base a jugadors físicament bons, que tota la seva carrera han jugat al 2, amb capacitat de desbordar en l’1c1 i bon tir i, evidentment amb poca capacitat de dirigir.
Una altra cosa és que tinguis la sort que t’aparegui un tal Ricard, un xavalet nascut al Masnou, germà d’un tros de jugador (Marc Rubio), amb uns braços llarguíssims, un físic que et feia bufar pensant com podia acabar sent, que li agradava i agrada jugar de base i que tenia i té un cap privilegiat, a més d’un pare entrenador. Si a més, li afegeixes que quan ell és cadet i l’entrena en Marc Calderón, l’entrenador del primer equip era el Sr. Aíto… La conjunció crea ”la tormenta perfecta”. Recordo com, inútilment i com s’ha pogut veure amb el pas dels anys, jo li deia a en Calderón que li tragués a en Ricard el “vici” d’anar a robar tant la bola…
En Ricky Rubio sí que et fa canviar, ampliar, millorar, perfeccionar i evolucionar el joc de l’equip on jugui. Però siguem realistes, com l’amic Ricard, en surt un cada molts anys. Tot i així, recordeu que tot i ser un dels millors bases del món, fins que no va millorar els seus percentatges en el tir de llarga distància, li plovien les crítiques.
Després de llegir-me un parell de cops aquest escrit, la meva conclusió seria que, si no trobo un base que compleixi els 6 punts, intentaré fitxar-ne dos que es complementin i un escorta que pugui fer de “combo”. Però seguiré amb l’ordre numèric de preferències que he esmentat.

I vosaltres, què en penseu?

Gràcies per llegir-me.
Salut i Bàsquet.
Xavi Bassas

Crèdit imatge: Imagen de master1305 en Freepik