Emprenedors en el món del bàsquet

Emprenedor és aquell que a partir d’una idea, d’una il·lusió, busca la manera de portar a terme un projecte de vida laboral viable, assumint els riscos i les conseqüències que les decisions i accions que emprengui, poden suposar per ell, i molt cops per la seva família.

En els darrers anys hi ha una tendència a valorar dels emprenedors que sigui gent amb idees innovadores, i estic d’acord però, per a mi, hi ha altres qualitats més importants:

• Responsabilitat
• Capacitat de lideratge
• Confiança en ell mateix
• Iniciativa
• Capacitat contínua d’aprendre
• Estratega
• Visió

M’agradaria que existís entre els polítics la cultura de promoure la emprenedoria quan el jovent acabés els estudis (els que siguin). Fóra important que l’acció política facilités subvencions o crèdits tous als que volguessin desenvolupar un projecte empresarial. Però suposo que és un desig absurd, veient que la majoria d’aquests polítics mai no han treballat a l’empresa privada. És més, un percentatge alt només han format part, com a vida laboral, de “les joventuts del partit”, per després passar a les estructures d’aquests i fer-ne d’això el seus “modus vivendi”.

Haver creat una empresa, haver enfrontat dificultats per pagar proveïdors, nòmines i impostos, haver hagut de negociar amb entitats financeres per tirar projectes endavant, elaborar estratègies i haver-te equivocat, i refer-te, i mil coses més… et dona un bagatge vital per afrontar qualsevol àmbit de la vida amb forces i més probabilitats d’èxit.

Després de molts anys, encara avui, gaudeixo fent la darrera entrevista de treball abans d’incorporar algú a la nostra companyia, i continuo donant prioritat a les persones que han emprès un negoci o han treballat a l’empresa familiar. Si més no, m’inspiren un grau de confiança superior en el sentit que la seva carrera professional haurà estat un camp llaurat d’experiències que les haurà enriquit per tenir criteri, empenta i ganes d’avançar. Dit d’una altra manera, persones amb personalitat.

En el món del bàsquet, sorprenentment (o no), es segueix agafant o gent dòcil i sense massa personalitat, que acaba fent el que diu el propietari, o l’ex-jugador que havia estat una estrella però amb una capacitat molt limitada de gestió. En ambdós casos, la manca de tot el que comporta ser una persona emprenedora generalment acaba traduint-se en un resultat poc esperançador, ja des del minut 1.

Els clubs en van plens de personatges amb l’objectiu prioritari de mantenir-se allà on són, formant part de “les estructures”.

I tu què en penses?

Salut i bàsquet.

Xavi Bassas