Com afecta al joc la nova regla de «treure ràpid»

A diferència de la immobilitat del futbol, el bàsquet ha demostrat al llarg dels anys una gran capacitat d’innovar, de modificar o inclòs de recuperar regles del joc en el seu moment alterades. M’agrada molt aquesta capacitat, perquè li trobo molts avantatges i beneficis.

Si les empreses que generem llocs de treball hi dediquem una part molt important dels nostres pressupostos al departament de “I+D+i”, i el mercat ens valora segons la capacitat d’evolució i millora, no s’entendria que organitzacions com l’ACB no ho fessin.

Hem començat la temporada de la Liga Endesa veient que els àrbitres ja no cal que toquin la pilota abans de treure de banda o de fons en camp propi del equip atacant. Només ho fan en l’excepció de senyalització de la taula o en els dos darrers minuts del partit.

L’altre nova norma que han incorporat es refereix a l’instant replay, però d’aquesta en parlarem un altre dia.

Els objectius de les noves normes segons el comunicat de l’ACB, són reduir les interrupcions i dinamitzar el joc. Amb aquests primers partits vistos, cal dir, que aquests objectius s’han assolit! Tornant a les meves ja clàssiques llistes, deixeu-me intentar entrar una mica més al detall de perquè li veig molts avantatges:

1. Ritme més alt de partit
2. Més contraatac
3. Transicions amb finalitzacions amb avantatge numèric
4. Premi al jugador i equip amb més concentració
5. Afavoreix als equips de la part baixa de la classificació

I aquests cinc punts comporten les següents conseqüències positives al joc:

1. Marcadors més alts
2. Més triples arribant sense oposició
3. Volum superior d’esmaixades
4. Jugadors i equips amb pitjor físic llueixen més a camp obert, amb espais
5. Equips de baix pressupost quant menys han d’atacar 5c5 més possibilitats de competir

Més espectacle, més competitivitat

La teoria ens diu que l’aplicació d’aquestes recuperades normes ens acabarà donant millor espectacle i la possibilitat de partits més competits.
Tot i que hi crec amb els avantatges de la regla que jo gratuïtament anomeno “treure ràpid”, fa que se’m generin alguns dubtes:

• Com s’adaptaran els entrenadors “amarrateguis” que creuen que tenen més possibilitats de guanyar jugant possessions llargues?
• Els jugadors egocentristes passaran ràpid la pilota o aniran a treure la falta fàcil que els hi millora l’estadística?

La temporada 21-22 tothom gaudia veient les transicions ofensives del Manresa de Pedro Martínez. Ara sembla que amb aquesta regla molts vulguin incorporar aquest aspecte del joc, però com a les defenses de risc (pressió tota pista, situacions de 2c1…), per arribar a tenir èxit s’ha de dedicar-hi moltes hores, fer moltes repeticions de micro a macro, interioritzar-ho i, sobretot, creure-hi molt, perquè tant en unes situacions com en les altres caldrà assumir que el teu equip perdrà pilotes i a vegades encaixaràs fàcil. I no tots els entrenadors i jugadors estan disposats a pagar aquest preu.

Per a mi, és una norma que hagués incorporat fa temps, com també fa temps que hagués eixamplat el camp. De fet, com que m’agrada, afegiria:

• Seria partidari d’activar-la també en els dos darrers minuts. De fet és on hi veig més capacitat d’afectació en el resultat final.
• Voldria que totes les federacions ho incorporessin a les seves competicions, tant les professionals com les amateurs i les de formació. De moment, veurem com afecta als jugadors ACB que juguin competició europea…

Penso que tots els enamorats d’aquest joc coincidim que un dels fets diferencials amb altres esports és la capacitat de remuntades tot i tenir marcadors adversos, per això crec que cal potenciar qualsevol regla que estigui en aquesta línia. Jo en tinc algunes al cap, un dia en parlaré.

I tu, què en penses?

Salut i bàsquet.
Xavi Bassas