Bases al 2
En tres jornades de La Liga Endesa és absurd fer pronòstics, però sí que podem començar a escollir quins equips ens agradarà més veure jugar. Els que em coneixeu bé sabeu que tinc debilitat pels equips que entrenen Txus Vidorreta i Pedro Martínez, entre altres motius, perquè m’encanten els entrenadors que fan que els seus equips siguin fàcilment identificables.
Tots dos donen prioritat a treballar amb els seus jugadors, els espais, el joc sense pilota i la passada, i a més de treballar molt les situacions tàctiques, han estat capaços de fer evolucionar tècnicament als seus jugadors per adaptar-se i poder tenir èxit en l’estil de joc marcat pels seus entrenadors. En el cas del Txus destacaria l’evolució de Fran Guerra en el rol curt i la passada, i de Bruno Fitipaldo en la lectura del pic i repic. Amb el Pedro la llista els darrers anys de jugadors que han passat de ser jugadors desconeguts a ser Eurolliga és tan llarga… ara estic gaudint amb l’evolució de Sergio de Larrea, de Reuvers, de Puerto i de Pradilla.
El tercer equip que en aquests moments he afegit a la llista és la Penya del Dani Miret, la Penya del Ricky Rubio. Comencen a saber quin és el ritme de partit que més els hi convé. Els jugadors que van començar més desorientats amb l’impacte del Ricard en el joc, estan trobant i assumint el seu rol. Tàcticament, estan fent bona feina i tenen força minuts, on se’ls veu gaudir jugant amb espais i passant-se molt bé la pilota.
Veig força similituds en la filosofia de joc de Tenerife i Penya, evidentment amb molts matisos que els diferencia, però amb un fet que els apropa i marca molt la manera de jugar: Ricky-Tomic, Marce-Shermadini. Només per aquests quatre jugadors ja val la pena seure a veure l’espectacle.
Evidentment que el bàsquet evoluciona constantment, però aquesta màxima històrica no ha variat. Si tens un 1 i un 5 de molt de talent, tens molts números d’estar a prop de l’èxit. No cal dir que el Madrid amb Campazzo i Tavares també condiciona la lliga, i que Perry i Kravish amb Unicaja també, així que estarem força temps davant de la pantalla.
Un dels aspectes que segueixo amb atenció és la gestió de Tenerife, Penya i València de tenir a l’estructura de l’equip tres bases, compartint molts minuts a pista a dos d’ells. M’agrada perquè suposa tenir més substància grisa al parquet, hauria d’implicar millors passades de finalització de contraatac, millor presa de decisions per arribar jugant en transició, més jugadors amb capacitat de jugar blocs directes i generar des de la passada.
En un moment que estem veient molta precipitació, on molts jugadors estan confonent la llibertat des de la banqueta per l’aprofitament de males defenses en els primers segons de la possessió, és bo tenir jugadors acostumats a prendre decisions. Em sembla un bon plantejament tenir bases al 2.
I tu què en penses?
Salut i bàsquet.
Xavi Bassas
