Planificar

Cada setmana en el taulell d’anuncis de l’empresa, tinc per a costum, penjar una frase que ens proposi, ens convidi i ens repti a pensar, a reflexionar i inclús a replantejar-nos la manera d’opinar, de fer o de pensar.

Aquest mes he decidit que la temàtica seria al voltant del fet que “planificar” amb antelació no és només un petit hàbit, és un sistema que canvia la forma en què vius i treballes, que evita prendre decisions impulsives, és a dir, que ajuda a reduir errors.

Però la realitat és que vivim en una societat de la immediatesa, on les xarxes socials ens han portat a la cultura del clic, on no hi ha temps per la reflexió. Les xarxes ens estan incapacitant per llegir més de 3 línies i la multitasca ha devorat la concentració. La psicologia ja ens defineix clarament “impuls” com la necessitat d’actuar de forma immediata sense parar a reflexionar al voltant de les conseqüències.

I en aquest punt és on vaig aconseguir entendre el perquè de les reaccions extremes de tantes persones en la decisió de Pedro Martínez per senzillament acceptar una oferta professional en una altra empresa del mateix sector.

La gent no ha analitzat la trajectòria d’en Pedro, que ha fet i com ho ha fet, en quins moments ha acceptat unes ofertes per anar a treballar a un lloc o un altre, i en altres moments les ha desestimat. Tampoc perquè en algun moment de la seva vida ha donat prioritat al tema esportiu i d’altres a temes familiars o emocionals… senzillament perquè el Pedro és un treballador, com qualsevol altre, amb una peculiaritat: el seu mètode és sinònim d’èxit, i els professionals que triomfen poden escollir on treballar.

Puc confirmar, almenys en molts casos, que una part de la gent que el critica, són els mateixos que quan va signar per València afirmaven que era molt fàcil continuar jugant al ritme que jugava Manresa tot i perdre partits. Perquè allà no sentia el pes de la pressió, que era clar que en un club gran, en un equip dels del grup de dalt de la classificació, quan perdés 3 partits a Eurolliga renunciaria a assumir tants riscos i recuperaria el joc més controlat…

Martínez ha respost a la pista, com sempre, respectant la seva planificació, el seu mètode, repetint els conceptes bàsics tant com faci falta, potenciant individualment les virtuts dels seus jugadors i limitant els seus defectes. No ha renunciat, ni renunciarà ni un pèl a la seva filosofia ni a la seva manera d’entendre aquest joc, estigui on estigui. Un entrenador que ens honra a tots amb la seva personalitat, no deixant-se vèncer per les crítiques externes ni per les pressions internes. Gràcies coach!

Perquè la planificació, amb poc impuls i molta reflexió, amb poc soroll i molta concentració, amb molta experiència i menys dubtes, té la virtut d’apropar-te i guiar-te pel camí de l’èxit en tots els àmbits de la vida.

I tu què hi penses?

Salut i bàsquet.

Xavi Bassas