La pilota és rodona, el món també ho és
Tiana, 7 de juny de 2022
Benvolgudes i benvolguts,
El diumenge 05/06/2022 vaig comunicar-li al president de la UE Montgat que donava per finalitzada la meva etapa al club, tant com a entrenador, com a director tècnic i com a gerent. Com moltes altres al llarg de la vida, aquesta tampoc ha estat una decisió fàcil.
Han estat 12 anys molt intensos, plens de il·lusions i de molta feina. Fruit de tot plegat i d’un equip al meu voltant compromès amb el projecte esportiu, formatiu i solidari, deixo un club sanejat econòmicament, en ple creixement esportiu i amb projectes engrescadors com son #encestandovalores i el cobriment de les pistes del Thalassa. Avui i desitjant-los tota la sort del món, marxo d’aquesta estimada entitat perquè un nou equip de treball es posi al front de la gestió gerencial i tècnica de la UE Montgat.
Fa 41 anys que gairebé cada cap de setmana m’he assegut a les banquetes i he gaudit d’aquest joc, dels clubs a on m’han fet confiança, dels companys entrenadors, dels jugadors, dels àrbitres i dels pares i mares que quan entrenava formació em van donar suport incondicional confiant-me la formació de les seves filles i fills.
Però en els darrers temps he perdut la il·lusió i no estic còmode amb el meu present i part del que m’envolta. Escolto el meu interior i no sento el que sentia abans. I me n’adono que m’enganyo quan lluito contra mi mateix en un esforç per acceptar un entorn allunyat cada vegada més d’uns valors i uns principis per a mi del tot irrenunciables.
Un Club és les seves persones, aquelles que de forma constant, compromesa, confiada i voluntariosa, treballen plegades compartint la il·lusió d’un futur que saben que construeixen en el present, amb independència de les seves responsabilitats o vincles dins l’entitat.
Avui, no sento que això sigui així, Potser son models i moments diferents, però penso que hi ha coses inamovibles i irrenunciables o, si més no, que per a mi ho son, com que els entrenadors han de ser el pal de paller per fer club, que els jugadors han de valorar el que representa doblar entrenaments per la seva millora, que els àrbitres joves haurien d’escoltar més i mostrar més humilitat, i que els pares i les mares, en general, haurien d’entendre que els clubs de bàsquet son escoles de formació esportiva i creixement personal, a on els seus fills aprenen un esport al mateix temps que entenen i han de practicar el significat de valors com compromís en vers els seus companys, treball en equip, esforç, constància, perseverança i molts d’altres que, a la cap i a la fi, els han d’ajudar a ser homes i dones valuoses dins la nostra societat.
M’acomiado amb sincers agraïments. Miro enrere i agraeixo tants anys a Maristes Ademar, al Sant Josep de Badalona i a la UE Montgat. També, tot i que en etapes més curtes, el pas per Grup Barna i Club Natació Badalona, a l’oportunitat d’haver-me format com a entrenador de bàsquet i com a persona formada en la cultura de l’esport, i la possibilitat d’ajudar a formar a molts entrenadors i moltíssims jugadors. Amb molts d’ells, al igual que molts àrbitres, preparadors físics i pares i mares segueixo mantenint relació al cap dels anys i alguns formen part del meu cercle reduït d’amistat.
Un dia vaig llegir que “La pilota és rodona, el món també ho és”. En algunes circumstàncies pots decidir deixar de fer una cistella i contemplar una posta de sol.
Al capdavall, tot forma de part la vida i aquesta s’ha de viure amb il·lusió.
Moltes gràcies.
Salut i bàsquet.
Xavi Bassas
